L’argot


Competició Fiscal / La cursa vers el fons (Tax competition / race to the bottom)

Els països ofereixen diversos incentius, com impostos baixos o nuls, o un alt secretisme, per atraure capital estranger. Quan un país fa això, altres tracten de millorar l’oferta, oferint més secretisme o impostos més baixos, o una regulació financera més laxa, per continuar sent competitius. D’altres seguiran aquest camí, al seu torn. Això crea una pressió generalitzada entre els països per reduir o eliminar de manera constant el seus impostos sobre el capital mòbil, per permetre un major secret i legislar regulacions financeres més laxes. Aquesta cursa vers el fons no condueix a serveis públics millors o més barats, ni a qualsevol dels beneficis que es deriven de la lliure competència entre empreses. En el seu lloc, el que produeix és una transferència dels impostos del capital als treballadors i als consumidors.

Evitar impostos / Evadir impostos (Tax avoidance / Evasion)

Per definició, l’evasió fiscal és una activitat il·legal, en la que el contribuent escapa als impostos a través de l’engany. Evitar impostos, d’altra banda, significa esquivar l’esperit de la llei i la voluntat dels legisladors electes, però sense arribar a violar-la. Hi ha una gran zona grisa entre evitar i evadir.

Fideïcomisos (Trusts / Offshore trusts)

Un fideïcomís és un acord a tres bandes que separa els diferents aspectes de la propietat d’un actiu. En un cas típic, una persona (el fiduciant) cedeix un actiu per al benefici d’una altra persona (el beneficiari) sota un conjunt de regles (l’escriptura de fideïcomís.) Aquests regles són vigilats per un tercer, el fiduciari. Els fideïcomisos s’utilitzen àmpliament en els paradisos fiscals, les lleis dels quals cobreixen els arranjaments amb gran secret i permeten que el fideïcomitent faci veure que simplement ha regalat l’actiu (escapant així de l’impost sobre els seus ingressos, per exemple), mentre que en realitat encara el controla. La discreció i la manipulació legal permeses en els paradisos fiscals fan que la fórmula dels fideïcomisos sigui ideal per a l’evasió d’impostos i altres activitats delictives.

Fluxos financers il·lícits (Illicit Financial Flows)

Aquest concepte es refereix als fluxos financers transfronterers que són obtinguts, transferits o usats de manera il·lícita i per això, també es coneixen com “diner brut”.

Impost diferit (Deferred tax)

A les empreses que deuen impostos sovint se’ls permet de diferir el seu pagament. Amb freqüència, deixen els seus beneficis en un paradís fiscal, i no han de pagar-ne impostos fins que aquells beneficis són “repatriats” al seu país d’origen. Moltes vegades, aquest impost “diferit” acaba no pagant-se mai.

Intercanvi d’informació (Information exchange)

Els països intercanvien informació entre si sobre els béns dels ciutadans,
ja sigui amb finalitats fiscals o per altres raons legítimes. Aquests tractats d’intercanvi d’informació poden existir entre dos països (bilaterals) o ser multilaterals, és a dir, entre més de dos països.

Jurisdicció secreta o paradís fiscal (Secrecy jusridiction / tax haven / offshore)

Un paradís fiscal o jurisdicció secreta és un lloc que deliberadament proporciona una ruta d’escapament per a persones o entitats, i les protegeix de qualsevol impost, llei o regulació financera, de la transparència i de qualsevulla altra restricció que no els agradi. Les persones corrents, les vides de les quals es veuen afectades per les lleis dels paradisos fiscals, no són consultades, ja que viuen en altres països: tot i que les afectin directament, no tenen veu en com es fan aquelles lleis, cosa que soscava els drets democràtics de tothom.

 

Preus de transferència i manipulació de preus de transferència (Transfer pricing and transfer mispricing)

Les empreses multinacionals tenen filials en tot el món. Quan les filials d’una empresa comercien entre elles, es poden manipular els preus de transferència interna, per tal de posar els beneficis en paradisos fiscals (on no es graven) i traslladar els seus costos a països amb impostos alts, on aquells costos poden ser compensats.
La manipulació de preus de transferència es produeix quan aquests preus es tornen artificials i abusius. Les normes globals sobre preus de transferència entre multinacionals que actualment existeixen proporcionen enormes oportunitats per a l’abús.

 

Refacturació (Re-invoicing)

La factura és el document que registra el preu convingut quan es comercia amb béns o serveis. Entre països, amb freqüència els socis comercials acorden factures en les que l’exportador ven a un preu, artificialment baix, mentre que el preu pagat per l’importador és un altre, artificialment inflat, abonant la diferència en un compte bancari privat. Es crea un acord de refacturació a través d’un paradís fiscal. Un agent que garanteix la discreció rep la factura original de l’exportador i la carrega a un preu superior a l’importador, realitzant una nova factura. Com que la farsa està discretament protegida, ningú no la pot descobrir. Aquests sistemes de refacturació permeten enormes volums de fluxos financers il·lícits, evasió d’impostos a gran escala i blanqueig de diners.

 

Secret financer (Financial secrecy)

El secret financer ve amb diferents “gustos”. El més conegut és el secret bancari estil suís, país on els banquers prometen dur els seus secrets a la tomba. Fins i tot poden haver sancions penals per a qui viola el seu compromís.

També hi ha els fideïcomisos (trusts en anglès), que proporcionen mecanismes diferents per al secret. Bàsicament, creen una barrera legal entre el propietari original d’un actiu i l’actiu, que serveix per parar el flux d’informació. Els fideïcomisos en paradisos fiscals són els especialistes de la discreció.

Un altre mètode similar és per mitjà de les corporacions. Es poden crear barreres legals que separen els directors d’una corporació de les veritables persones de carn i ossos que són les propietàries dels actius. Es pot trobar tota la informació sobre els directius de l’empresa, però no es poden identificar els vertaders propietaris. Aquestes barreres també poden dificultar la identificació d’allò que l’empresa posseeix o fa.

A vegades aquesta ocultació es produeix simplement perquè un territori es nega a compartir informació sobre els actius que allotja amb altres territoris. Una versió més sofisticada d’aquesta negativa esdevé quan els territoris prometen compartir tota la informació que tenen –i a continuació, simplement s’asseguren de què la informació necessària no existeix.

 

Sistema bancari en l’ombra (Shadow banking system)

Els sistemes bancaris en l’ombra es comporten com els bancs tradicionals, en el sentit de què demanen i presten diners, obtenint-ne un benefici.
Però ells no reben dipòsits de clients habituals, i no acaten les regulacions financeres. La crisi financera mundial que sorgí a partir del 2007 fou, en gran mesura, una fugida dels sistemes bancaris en l’ombra. Aquests sistemes compten amb una àmplia gamma d’institucions també en l’ombra, moltes de les quals estan situades en paradisos fiscals.