Què és un paradís fiscal?


Els paradisos fiscals, també anomenats a vegades jurisdiccions secretes o “en l’exterior” (offshore en anglès), faciliten qualsevol de les següents activitats:

  • Evadir el pagament d’impostos (evidentment)
  • El Secretisme, de diverses formes
  • Elusió de regulacions financeres
  • Elusió de lleis penals
  • Elusió d’altres normes de la societat, com les referents a herències o normes de regulacions corporatives

Els paradisos fiscals poden ser països sencers, dominis de països més grans, o fins i tot zones delimitades dins dels països.

La City of London, per exemple, és un paradís fiscal enorme.

Qui ho sabia?*

Grab the Prezi here.

Quan furguem en el que fa referència als paradisos fiscals, destaquen dos conceptes: “evadir” i “altres llocs.

Evadir

Els paradisos fiscals ofereixen la possibilitat d’evitar l’examen, els impostos, regulacions financeres, lleis penals i altres.

La característica d’“evadir” és que ajuda els individus i les organitzacions poderoses a evitar les responsabilitats i els costos associats amb aquelles coses que els han beneficiat i permès enriquir-se. Ja saps, coses com unes forces de treball formades i sanes, carreteres en condicions, protecció policial i uns tribunals que vetllin pels seus drets.

Deixen que l’“escòria” pagui totes aquestes coses.

Això es tradueix en impostos cada cop més alts que fan que la compra diària sigui més cara per a aquells per a qui cada cèntim compta. Implica també la progressiva degradació dels serveis públics.

Et sona?

Altres llocs

Els paradisos fiscals canvien les seves lleis per atraure les persones i organitzacions que de fet, estan en altres llocs! D’aquí el terme “en l’exterior”. Comença a tenir sentit, oi?

No obstant, els ciutadans que viuen dins dels paradisos fiscals i es veuen afectats per aquestes lleis no són consultats.

Es tracta de contactes entre gent amb informació privilegiada d’aquí i d’allà, en secret.

D’altra banda, l’exclusió de les poblacions locals a l’hora d’afavorir els interessos d’estrangers rics representa tota una bufetada a la democràcia.

Som flexibles!

Als paradisos fiscals els agrada vanagloriar-se de la seva “flexibilitat”.

Agafem per exemple la inquietant Associació de Banquers de Luxembourg,  que orgullosament proclama que l’atracció principal del país és el “fàcil accés als que decideixen” i “les limitades gestions burocràtiques”.

Què ha quedat de la idea d’atraure turisme amb parcs temàtics i castells?

Som encara més flexibles!

Segons flueix més i més capital a un paradís fiscal, omplint les butxaques dels oligarques locals, altres països miren amb enveja.

Així desregularitzen les seves economies progressivament, i redueixen els seus impostos als rics encara més. És una carrera cap avall! Excepte que la carrera és d’uns països contra altres, i els drets dels seus ciutadans van baixant també, els agradi o no.

Llavors qui guanya?

Els més grans usuaris dels paradisos fiscals, a diferència del que s’acostuma a pensar, no són celebritats fiscalment exiliades ni mafiosos, sinó les grans corporacions i individus amb molts diners.

En diferents investigacions, el més gran usuari de cada paradís fiscal estudiat era un banc. La seva capacitat per operar en zones d’extrem secretisme ha demostrat ser profundament perillosa.

En efecte, la barbaritat del 98% de les empreses que cotitzen en la Borsa de Valors de Londres està utilitzant paradisos fiscals.

Per saber qui més guanya, consulta la nostre secció“Quin és el problema?”.

*La Xarxa de Justicia Fiscal ho sabia.