Cites


Volem posar fi als paradisos fiscals. Volem resultats que incloguin una llista dels paradisos fiscals i conseqüències per als evasors.

Nicolas Sarkozy
President Francès, després de la cimera del G20 de 2009

L’evasió fiscal agressiva és un càncer greu que s’està menjant la base fiscal de molts països.

Pravin Gordham
Ministre de Finances Sud-àfrica, 2009

També dirigirem els nostres esforços a l’evasió fiscal i paradisos fiscals… Tothom ha de pagar la seva part.

George Osborne
Ministre d’Hisenda del Regne Unit

Els paradisos fiscals no afecten només als impostos. Aquests llocs escapen de tot –de les lleis penals, dels creditors, dels impostos, de la regulació financera prudent– i sobretot, escapen del control democràtic i la rendició de comptes.

Nick Shaxson
‘Treasure Islands: Tax havens and the men who stole the world’

Gran part de l’activitat bancària en l’ombra ha contribuït de manera important a la crisi econòmica, i ha estat possible gràcies al secretisme dels paradisos fiscals.

Vince Cable
Diputat britànic, 2009

Nosaltres no paguem impostos. Només la gent corrent paga impostos.

Leona Helmsley
Multimilionària per herència

Els impostos són el preu que paguem per la civilització.

Oliver Wendell Holmes
Jutge de la Cort Suprema dels EUA

És raonable que els rics contribueixin a la despesa pública, no només en proporció als seus ingressos, sinó en quelcom més que aquella proporció.

Adam Smith
“Sobre fiscalitat Progressiva”

D’aquest comerç procedeixen beneficis molt superiors a tots els mals i inconvenients.

Cita d’un comerciant d’esclaus

Pagui els seus impostos, i el país serà lliurr?

Michael Waweru
Comissari General de l’Autoritat d’Ingressos de Kenya, novembre de 2007

No som un paradís fiscal

Els funcionaris o els que representen els interessos de la majoria, sinó de tots, els paradisos fiscals al món, en vàries ocasions

Hi ha lluita de classes, d’acord, però és la meva classe, la classe rica, la que està fent la guerra, i estem guanyant.

Warren Buffett
Novembre 2006

Aquesta realitat és el capítol més lleig dels afers econòmics mundials des de l’esclavitud.

Raymond Baker
Autor d’”El Taló d’Aquil·les del capitalisme”, juny 2007

Per cada dòlar que hem estat repartint generosament de manera legal, en Occident hem retirat 10 del mercat. No hi ha manera de fer que això funcioni, ni per a pobres ni per a rics.

Raymond Baker
Autor d’”El Taló d’Aquil·les del capitalisme”, juny 2007

Siguem realistes. Ningú no paga més impostos que els imprescindibles. Tots som evasors d’impostos, no?

Edmund Vestey
Un dels ciutadans més rics de Gran Bretanya, 1980

La riquesa, el poder i la il·legalitat creats per aquest sistema ocult són ara tan grans com per amenaçar la legitimitat de l’economia global?

Jeffrey Sachs
Economista. “On tax havens”, 30 d’abril de 2011

Ningú es sorprèn quan els dic que el paradís fiscal més important del món és una illa. Se sorprenen, tanmateix, quan els dic que el nom de l’illa és Manhattan. D’altra banda, el segon paradís fiscal més important del món també es troba en una illa. Es tracta d’una ciutat anomenada Londres, en el Regne Unit.

Marshall Langer
Un dels principals analistes pro-paradisos fiscals. “Tax Notes International”, 2001

És una contradicció donar suport a una major cooperació al desenvolupament i, tanmateix, fer els ulls grossos a les actuacions de multinacionals que soscaven la base fiscal d’un país.

Trevor Manuel
Ministre de Finances de Sud-àfrica, gener 2008

L’autèntica ajuda al desenvolupament s’escriu amb ‘i’ d’impost.

Jeffrey Owens
Cap d’impostos de l’OCDE, 30 de novembre de 2008

Les seves llibertats extraordinàries no són naturals ni econòmicament eficients, com ja és evident després de la crisi creditícia. Són la conseqüència d’una campanya de pressió de 20 anys per guanyar llibertat financera respecte a la regulació nacional, i que ara s’utilitza en contra dels governs per mantenir-los en el seu lloc.

Will Hutton
Periodista, 2008

Els paradisos fiscals representen una nova divisió regulatòria del treball: regulació “privada” per a les empreses; i “pública” (la llei, les presons i el benestar social) per als individus.

Ronen Palan
Economista. Extret d’”Els centres financers offshore i els paradisos fiscals: els sorgiment del capital global”

Les activitats realitzades de manera habitual i com a qüestió rutinària pels paradisos fiscals són actes hostils amb tots els països.

Willem Buiter
Columnista del FT, ex-economista en cap del BERD, ex-membre del Comitè de Política Monetària del Regne Unit. Extret del seu article “Bloquejar els paradisos fiscals”

Aquesta és la raó per la que pagueu tributs, ja que els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.

Carta als Romans 13, 6-7

L’expansió en l’ús d’aquestes jurisdiccions fiscals té una relació amb la descolonització. És una forma moderna de colonialisme.

Eva Joly
Magistrada nascuda a Noruega que va destapar el cas ELF

Els refugis fiscals són a la democràcia allò que la contaminació a l’entorn.

David Cay Johnston
Extret de “Perfectament legal: la campanya encoberta per manipular el nostre sistema tributari”

La diferència entre evitar impostos i evadir impostos és del gruix d’un mur d’una presó.

Denis Healey
Ex-canceller britànic

Els magistrats som com els algutzirs en els spaghetti westerns que veien els bandits celebrant haver escapat a l’altra banda del Río Bravo… Ells es burlen de nosaltres - i no hi ha res que puguem fer.

Eva Joly
Furiosa per com els paradisos fiscals posaven traves a la seva investigació judicial

És la ‘teoria del cavall i el pardal’ sobre la distribució de l’ingrés i la seva tributació. Si vostè alimenta un cavall amb suficient civada, part d’aquesta civada caurà a la carretera per als pardals.

J. Kenneth Galbraith
Extret de “L’economia del degoteig”

Els rics són diferents quan es tracta de pagar impostos: s’amaguen més dels seus ingressos.

Revista Forbes
sobre un estudi del Servei d’Ingressos Interns dels EUA, que estimava que les persones amb rendes de 200.000 USD o més responien pel 40% dels ingressos nets no declarats en 2001

El bilió de dòlars o més de diners il·lícit que es mou l’any a través de les fronteres, i l’estructura que facilita el seu moviment, és la més gran llacuna del sistema econòmic global.

Raymond Baker
Director del Global Financial Integritu, juny 2007

Com puc tenir aquell poder, aquella sobirania? A través de la privacitat. Pel fet que ningú sap. Pel fet que no he de rendir comptes a ningú.

Ian Fleming
“Dr No”

Això es redueix -i és una de les coses més postmodernes sobre Murdoch- a què, d’alguna manera, ell no es troba enlloc.

John Lanchester
“London Review of Books”, febrer 2004, sobre Rupert Murdoch, la factura fiscal del qual es va mantenir per sota dels deu cèntims per dòlar durant tota una dècada des de 1989

En una audiència del Sotscomitè, un antic propietari d’un banc en les Illes Caiman va declarar que creia que el 100 per cent dels seus antics clients es dedicaven a l’evasió d’impostos.

Carl Levin
Senador dels EUA, en la seva introducció a la Llei per Impedir l’Abús Fiscal (Stop Tax Haven Abuse Act), febrer 2007

Em sembla divertit.

Paul O’Neill
Secretari del Tresor dels EUA durant la presidència de George W. Bush, quan va ser preguntat sobre la diferència estimada entre esl coptes reportats a l’estranger i la xifra de comptes reals

Els paradisos fiscals tenen més impacte en els països en desenvolupament que en els països desenvolupats. Hi ha un enorme traspàs d’ingressos als paradisos fiscals, equivalents al 7 o 8 per cent del PIB per al continent africà, que és molt més que l’ajuda que rep dels països desenvolupats.

Jeffrey Owens
Director fiscal de l’OCDE, novembre 2008

El Congrés pot jurar sobre dues piles de bíblies que mai ho tornaran a fer, però han perdut la virginitat.

David Rosenbloom
New York University, sobre l’entusiasme del Congrés dels EUA respecte a les amnisties fiscals

No puc comprendre com els estats-nació han pogut arribar a trivialitzar tan profundament l’evasió fiscal.

Bertrand Bertossa
Magistrat suís, 2002

La noció de la competitivitat entre països, seguint el model de competitivitat entre empreses, és una tonteria.

Martin Wolf
En el seu llibre “Per què funciona la globalització”

La indústria se’n va a la merda.

David Kelley
Advocat de Nova York a càrrec d’un cas contra KPMG per la venda de refugis fiscals fraudulents

Arriba un moment en què aquella conducta passa de ser comptabilitat intel·ligent i creativa, a suposar un robatori a la gent.

Servei d’Impostos Interns dels EUA
En un cas relacionat amb les “falses pèrdues fiscals” de KPMG

No pot haver molts camps de l’activitat humana per al que la història compti tan poc com el món de les finances.

John Kenneth Galbraith
Breu història de l’eufòria financera

L’evasió fiscal era tan gran que es va convertir en el motor de creixement per al conjunt de la divisió de banca d’inversió.

Delator de Barclays
Març 2009

Quant de temps serà necessari que continuem pagant als inversors unes quantitats tan completament desproporcionades respecte a allò que els altres agents de la societat acostumen a rebre per la realització d’uns serveis socials no menys útils o difícils.

John Maynard Keynes
“Moneda i Finances de l’Índia”

Quan ets banquer, has de saber com dur aclucalls.

Jean-Didier Maille
Banquer jutjat a Paríus per l’”Afer Angolagate”, explicant la seva participació en un tèrbol tracte d’armes per petroli, octubre 2008

La City de Londres, aquell estat dins d’un estat que mai ha facilitat ni el més petit element de prova a un magistrat estranger.

Eva Joly
en el seu llibre “Notre affaire à tous”, pàgina 243

Creiem que aquesta absència (d’una regulació eficaç) podria ser una omissió greu, ja que és notori que aquest territori en particular, com les Bermudes, atrau tota mena de mags financers, les activitats d’alguns dels quals haurien de ser controlades per l’interès públic.

Memoràndum sobre les Bahames amb data 3 de novembre 1961
Presentat pel Sr. W.G. Hulland de l’Oficina Colonial, al Sr. B.E. Bennett del Banc d’Anglaterra

El sistema legal britànic permet a les persones que dipositen diners d’ocultar la seva identitat gràcies a un esquema de confidencialitat. La conseqüència és que les investigacions de les autoritats no arriben a cap conclusió, ja que els bancs realment no saben qui són els seus clients.

Pierre Mirabaud
President de l’Associació Suïssa de Banca, 2004

Molts consells anglesos revisen les diverses caselles verdes, tot seguit recompensen el seu director financer o fiscal per enganyar els seus clients, el contribuent.

Lord Oakeshott
Portaveu del partit Liberal Demòcrata, febrer 2009

Els paradisos fiscals són la cuina on es cuinen els llibres corporatius.

Jack Blum
Advocat especialitzat en crim fiscal, abril 2009

Els nostres funcionaris encarregats de fer complir la llei sovint han hagut de romandre en silenci quan han estat preguntats pels seus homòlegs d’altres països per obtenir informació sobre qui és l’amo d’una corporació d’EUA que està cometent delictes en els seus territoris. La realitat és que Estats Units és tan dolent com qualsevol paradís fiscal quan es tracta de respondre a aquestes peticions.

Senador Carl Levin

La planificació fiscal avançada duta a terme avui dia per la majoria de les empreses globalitzades és tan intel·ligible per a la persona comuna com la física de partícules.

Alan Rusbridger
Editor de “The Guardian”, escrivint sobre les riscos als que el seu diari s’ha enfrontat per informar sobre els abusos fiscals extraterritorials

El secret és tan vital com l’aire que respirem.

Associació Suïssa de Banca
En anuncis de mitja pàgina en diferents diaris, després de l’escàndol de l’or nazi

El terme “milers de milions de dòlars” s’utilitza ara amb tanta freqüència que molta gent simplement no té ni idea del que significa. En el seu llibre, “El problema dels multimilionaris”, Linda McQuaigy i Neil Brooks ho posen en perspectiva: “Imagini això: li donen un dòlar cada segon. A aquest ritme, després d’un minut, vostè tindria seixanta dòlars. I després de dotze dies, vostè seria milionari. Però, quant de temps cal per esdevenir bilionari? Bé, a aquell mateix ritme, es tardarien quasi trenta i dos anys.

Canadencs per l’Equitat Tributària

Si bé l’ingrés promig dels 10 millors atletes d’Estats Units va ser de 44,6 milions USD, i el de les estrelles del pop va ser de 87,2 milions USD , l’ingrés promig dels 10 gerents de fons d’inversió lliure (hedge funds) va ascendir a 1,7 mil milions USD .

Canadencs per l’Equitat Tributària

Mil milions de dòlars és una quantitat astronòmica de diners. I els que tenen milers de milions, centenars de milions, desenes de milions o fins i tot uns pocs milions, poden sens dubte permetre’s el luxe de contribuir amb més impostos per construir i mantenir una societat sana del segle XXI.

Canadencs per l’Equitat Tributària

Veig en el futur proper una crisi que em neguiteja i que em fa tremolar per la seguretat del meu país… Les corporacions han estat entronitzades i una onada de corrupció en les altes esferes vindrà a continuació, i el poder econòmic del país s’esforçarà per perllongar el seu regnat a costa de la gent fins que tota la riquesa s’acumuli en mans d’uns quants i la República sigui destruïda.

Pres. Abraham Lincoln
Carta al Col. William F. Elkins, 21 de novembre de 1864

El pressupost nacional ha de ser equilibrat. El deute públic ha de reduir-se, l’arrogància de les autoritats ha de ser moderada i controlada. Els pagaments als governs estrangers han de reduir-se si el país no vol anar a la fallida. La gent ha d’aprendre novament a treballar, en lloc de viure de l’assistència pública.

Cicero, 55 aC
Autor, orador i polític romà (106 – 43 aC)

Crec que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que els exèrcits permanents. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin l’emissió de la seva moneda, primer per inflació, després per deflació, els bancs i corporacions que creixeran al voltant [dels bancs] privaran el poble de tota propietat fins que els seus fills despertin sense sostre en el continent que els seus pares havien conquerit. El poder d’emissió hauria de ser arrabassat als bancs i retornat a la gent, a la que pròpiament pertany.

Thomas Jefferson, (Atribuït)
Tercer president dels EUA (1743 – 1826)